El copyright... amb humor!

Via Boing Boing, he descobert un curtmetratge divertit i realment interessant sobre el tema del copyright. És un vídeo de 10 minuts fet per Eric Faden, professor de la Bucknell University, que explica el concepte del copyright i la llei del copyright, així com els seus límits i la definició del fair use (ús legítim o raonable d’una obra). Aquí en teniu més informació.

L’interessant és que ho explica precisament amb fragments de pelis de Disney, defensora a ultrança del copyright, però sense vulnerar la llei. Suposo que no la viola al límit però és increïble com està fet: només amb imatges de Disney, amb el logotip, format (el conte que s’obre, capítols,...) i la música! Però amb fragments petits, paraules úniques o frases curtes que acaben articulant el discurs. A més, el curt juga amb els termes en anglès per a donar títol a la seva obra A Fair(y) Use Tale. Tot plegat molt enginyós, al meu entendre.

El vídeo:

I... "el futur" del món

Soldats invisibles, noves armes, noves fonts d'energia i una carrera espacial més enllà de la imaginació amb "ascensors" a les estrelles. Algunes de les propostes del tercer i últim episodi de la sèrie futurista del Discovery Channel que us proposava avui: 2057 The World.

Més sobre el futur: el cos humà!

Continuant amb la sèrie futurista, aquest episodi del Discovery Channel, anomenat 2057 The Body, parla d'organs vitals fets a mida, de roba inteligent que ens ajuda a mantenir la salut, de cirurgia controlada per robots,...

2057, la ciutat del futur

En el futur estaràs envoltat d'imatges en 3D quasi reals. Els cotxes no tindran mai cap accident, no caldrà ni que els condueixis, perquè seran controlats per ordinador. La casa del futur tindrà control centralitzat i podràs establir inclús la temperatura exacta de l'aigua calenta per a la teva dutxa diària. Quan vulguis cuinar un plat, la teva nevera et dirà si tens o no tots els ingredients i des d'allà mateix podràs comprar al supermercat els ingredients que et falten. A més, els robots milloraran i aprendran a prendre decisions.

En el futur, el control dels usuaris de la xarxa i la seguretat arribaran a límits insospitats avui. Et podran controlar siguis on siguis amb milions de càmeres interconnectades repartides per allà on vagis. Se't podrà identificar amb una sola imatge del teu rostre o una traça de la teva veu.

En el futur...

Tot això no són cabòries meves, és el que es preveu en una sèrie de reportatges futuristes interessantíssims del Discovery Channel. Si us interessa la temàtica, us els recomano, estan increïblement ben fets, amb ficció barrejada amb els últims avanços tecnològics i entrevistes a reputats científics.

Des d'aquí tindreu accés al segon episodi de la sèrie, al que faig referència en aquest post i que es titula 2057 The City. Per cert, aviso que dura més de 40 minuts, però val la pena.



En els següents posts us passaré els altres dos vídeos: 2057 The Body i 2057 The World.

Per cert, us imagineu així el futur?

MyLifeBits: tota una vida en bits

MyLifeBits és un projecte de Microsoft Research que pretén la increïble tasca de gravar tota una vida a l'ordinador: tot el que una persona fa, veu, sent, llegeix... tot, quedarà registrat. Per a aquest experiment, és el propi investigador del projecte, Gordon Bell, de 71 anys, qui actua com a conillet d'índies i registra tot el que fa a la seva vida des de fa sis anys. Assegura que la memòria fa la vida més rica i que tot i que la té bona ara per ara, vol assegurar-se que "recordarà" la seva vida quan ho necessiti.

Que com ho fa? Doncs l'home porta penjada del coll una càmera que cada 30 segons fa una fotografia del que té davant i enregistra constantment el so del seu voltant. Compta amb un bon gruix d'eines que li permeten digitalitzar fotografies, factures, revisions mèdiques i un munt ingent de documentació que va engreixant la memòria de la seva vida. Assegura que té digitalitzades més de 50.000 fotografies familiars, 15.000 documents Word o PDF, més de 100.000 e-mails, 1.300 vídeos,... També guarda les seves trucades telefòniques i les planes web que visita. Porta amb ell un sistema GPS marca en un mapa els llocs per on va passant i hi relaciona les fotos que va captant en cada moment. I guarda totes les seves converses amb el Messenger i a qualsevol xat. Increïble, no?

Aquest no és el primer i segur que no serà l'últim projecte que pretén enllaunar la memòria però sí que està sent força sonat. Si us interessa podeu veure al propi Bell explicant en una entrevista a la CBS el perquè del projecte. També podeu veure una presentació (un ppt) de Bell i el seu equip explicant els detalls de MyLife Bits.

I jo em pregunto: és que anem cap a una vida on no tindrem ni la necessitat de recordar ni la oportunitat d'oblidar? Jo, companys, espero que no!