4/6/07

Last.fm: la meva ràdio personal

El meu últim descobriment radiofònic-musical és Last.fm, des de ja la millor ràdio que puc escoltar. Per què? Doncs perquè és la ràdio creada exactament al meu gust. Com? Doncs amb un sistema molt senzill d'entendre: jo proposo un artista que m'agrada i el sistema em va proposant temes i artistes d'alguna manera similars. Llavors es pot decidir si marques el tema com dels teus preferits, si no el vols sentir mai més, si no el vols sentir en aquell moment o si el vols sentir tot i que no és dels teus preferits. També li pots afegir etiquetes a cada tema.

Amb aquestes dades, el sistema va creant per a tu un perfil musical cada dia més exacte i encerta cada vegada més els teus gustos. A més, és un invent perfecte per a descobrir nous grups del "teu estil". Ja havia provat iniciatives similars (Pandora,...) però tenien limitacions en el nombre de temes que podies escoltar i no t'oferia tanta informació addicional.

I és que els de Last.fm no només t'ofereixen informació sobre el disc i grup que escoltes, sinó que tu mateix pots afegir informació dels teus grups preferits mitjançant un sistema tipus wiki. A més, pots compartir música amb els teus amics o amb altres usuaris amb perfils afins al teu, la pots sincronitzar amb Skype i amb l'iPod. Per si fos poc, també compta amb un molt bon cercador de música.

28/5/07

El copyright... amb humor!

Via Boing Boing, he descobert un curtmetratge divertit i realment interessant sobre el tema del copyright. És un vídeo de 10 minuts fet per Eric Faden, professor de la Bucknell University, que explica el concepte del copyright i la llei del copyright, així com els seus límits i la definició del fair use (ús legítim o raonable d’una obra). Aquí en teniu més informació.

L’interessant és que ho explica precisament amb fragments de pelis de Disney, defensora a ultrança del copyright, però sense vulnerar la llei. Suposo que no la viola al límit però és increïble com està fet: només amb imatges de Disney, amb el logotip, format (el conte que s’obre, capítols,...) i la música! Però amb fragments petits, paraules úniques o frases curtes que acaben articulant el discurs. A més, el curt juga amb els termes en anglès per a donar títol a la seva obra A Fair(y) Use Tale. Tot plegat molt enginyós, al meu entendre.

El vídeo:

6/5/07

I... "el futur" del món

Soldats invisibles, noves armes, noves fonts d'energia i una carrera espacial més enllà de la imaginació amb "ascensors" a les estrelles. Algunes de les propostes del tercer i últim episodi de la sèrie futurista del Discovery Channel que us proposava avui: 2057 The World.

Més sobre el futur: el cos humà!

Continuant amb la sèrie futurista, aquest episodi del Discovery Channel, anomenat 2057 The Body, parla d'organs vitals fets a mida, de roba inteligent que ens ajuda a mantenir la salut, de cirurgia controlada per robots,...

2057, la ciutat del futur

En el futur estaràs envoltat d'imatges en 3D quasi reals. Els cotxes no tindran mai cap accident, no caldrà ni que els condueixis, perquè seran controlats per ordinador. La casa del futur tindrà control centralitzat i podràs establir inclús la temperatura exacta de l'aigua calenta per a la teva dutxa diària. Quan vulguis cuinar un plat, la teva nevera et dirà si tens o no tots els ingredients i des d'allà mateix podràs comprar al supermercat els ingredients que et falten. A més, els robots milloraran i aprendran a prendre decisions.

En el futur, el control dels usuaris de la xarxa i la seguretat arribaran a límits insospitats avui. Et podran controlar siguis on siguis amb milions de càmeres interconnectades repartides per allà on vagis. Se't podrà identificar amb una sola imatge del teu rostre o una traça de la teva veu.

En el futur...

Tot això no són cabòries meves, és el que es preveu en una sèrie de reportatges futuristes interessantíssims del Discovery Channel. Si us interessa la temàtica, us els recomano, estan increïblement ben fets, amb ficció barrejada amb els últims avanços tecnològics i entrevistes a reputats científics.

Des d'aquí tindreu accés al segon episodi de la sèrie, al que faig referència en aquest post i que es titula 2057 The City. Per cert, aviso que dura més de 40 minuts, però val la pena.



En els següents posts us passaré els altres dos vídeos: 2057 The Body i 2057 The World.

Per cert, us imagineu així el futur?

5/5/07

MyLifeBits: tota una vida en bits

MyLifeBits és un projecte de Microsoft Research que pretén la increïble tasca de gravar tota una vida a l'ordinador: tot el que una persona fa, veu, sent, llegeix... tot, quedarà registrat. Per a aquest experiment, és el propi investigador del projecte, Gordon Bell, de 71 anys, qui actua com a conillet d'índies i registra tot el que fa a la seva vida des de fa sis anys. Assegura que la memòria fa la vida més rica i que tot i que la té bona ara per ara, vol assegurar-se que "recordarà" la seva vida quan ho necessiti.

Que com ho fa? Doncs l'home porta penjada del coll una càmera que cada 30 segons fa una fotografia del que té davant i enregistra constantment el so del seu voltant. Compta amb un bon gruix d'eines que li permeten digitalitzar fotografies, factures, revisions mèdiques i un munt ingent de documentació que va engreixant la memòria de la seva vida. Assegura que té digitalitzades més de 50.000 fotografies familiars, 15.000 documents Word o PDF, més de 100.000 e-mails, 1.300 vídeos,... També guarda les seves trucades telefòniques i les planes web que visita. Porta amb ell un sistema GPS marca en un mapa els llocs per on va passant i hi relaciona les fotos que va captant en cada moment. I guarda totes les seves converses amb el Messenger i a qualsevol xat. Increïble, no?

Aquest no és el primer i segur que no serà l'últim projecte que pretén enllaunar la memòria però sí que està sent força sonat. Si us interessa podeu veure al propi Bell explicant en una entrevista a la CBS el perquè del projecte. També podeu veure una presentació (un ppt) de Bell i el seu equip explicant els detalls de MyLife Bits.

I jo em pregunto: és que anem cap a una vida on no tindrem ni la necessitat de recordar ni la oportunitat d'oblidar? Jo, companys, espero que no!

17/4/07

L'efecte d'Internet a les nostres vides?

No he pogut resistir-me a compartir amb vosaltres aquest vídeo:



Us veieu d'aquesta manera en acabar aquest màster? ;-)

16/4/07

Crear la pròpia televisió!

Se us ha quedat petit el blog? Penseu que el vídeo, el vostre propi vídeo, oferiria més possibilitats? Voleu oferir la vostra pròpia televisió al món, el vostre videoblog? Esteu de sort: per a ajudar-vos teniu Make Internet TV.

Aquest projecte dóna informació detalladíssima per a convertir-se en l'emissor de vídeo més expert: equipament, edició del material, drets i copyright de les obres rodades, publicació i promoció dels vídeos,... La veritat és que el nivell de profunditat i d'interès de la informació és molt alt.

El site és molt interessant també perquè té associat un wiki des del que es van afegint nous continguts d'ajuda per al realitzador internauta. A més, està previst que aviat el site ofereixi vídeos curts de gent que publica a la xarxa. L'únic problema que he trobat al site és que volia incorporar a aquest post el seu vídeo promocional i el seu embed no funciona bé (ehem! malament comencen!).

Dir-vos que el projecte va ser creat per la Participatory Culture Foundation, que promou eines i espais per a la creació popular i democràtica de vídeos.

Què, us animeu?

12/4/07

Un codi de conducta blogger?

El creador del terme Web 2.0 i editor, Tim O'Reilly ha proposat la creació d'un codi de conducta perquè la blogosfera s'autoreguli: el codi de conducta blogger. Aquesta iniciativa, a la que s'ha unit el creador de la Wikipedia, Jimmy Wales, ha aixecat una enorme polseguera, com tot allò que, a Internet, te a veure amb una certa "regulació" de les "llibertats" dels seus usuaris.

La veritat és que aquesta iniciativa va néixer de les amenaces (inclús de mort) i els comentaris de mal gust que rebia una amiga personal d'O'Reilly, Kathy Sierra, en el seu blog. A partir d'aquestes amenaces i bromes de mal gust, que Sierra va fer públiques, O'Reilly proposa set punts a seguir pels bloggers, de cara a controlar els seus espais.

La veritat és que els 7 punts inicials proposats per O'Reilly són força obvis:

  1. Fes-te responsable, no només de les teves paraules sinó dels comentaris del teu blog.

  2. Identifica el nivell de tolerància que tindràs amb els comentaris.

  3. Considera la possibilitat de no permetre els comentaris anònims.

  4. Ignora els trolls.

  5. Intenta la conciliació mitjançant missatges privats, parlant directament o mitjançant un intermediari.

  6. Si coneixes a qui està fent els comentaris abusius, fes-li saber.

  7. No diguis al teu blog coses que no diries en persona.


O'Reilly ha volgut fer d'aquest manifest un procés participatiu i ha creat un wiki per a que s'hi pugui participar. Això anirà canviant la proposta inicial.

A mi tot això del codi de conducta em recorda a una revisió de la netiquette, tan famosa en el seu dia, i realment no em sembla del tot malament. Crec que està lluny del intrusisme que podria fer pensar en una retallada de les llibertats per part d'estats o institucions. Per altra banda, la seva obvietat potser fa innecessari un manifest... serà que O'Reilly vol vendre un llibre al voltant d’això? ;-) Sigui com sigui, hi ha opinions per a tots els gustos!

4/4/07

El millor de la televisió, el millor d'Internet

Quina promesa, la de Joost. Els seus creadors —creadors també dels famosíssims KaZaA i Skype— asseguren que serà un sistema que barrejarà la màgia i el millor de la televisió amb el millor d'Internet, tot gratuït i d'alta qualitat. No m'extranya que, davant d'una promesa semblant, hi hagi la meitat dels internautes del món pregant per invitacions per a ser beta-testers del sistema. Segueixen, en aquest sentit, una estratègia similar a la de Gmail: només pots ser beta-tester prèvia invitació d'un altre usuari, i des de la companyia et conviden a que busquis les invitacions entre els usuaris de la blogosfera. Per cert, algú de vosaltres en té? ;-)

I és que ens venen Joost com una televisió que pot fins i tot arribar a l'alta definició i que incorpora totes les possibilitats d'interacció que ens ofereix la xarxa: xat amb altres espectadors, cerca de programes, video on demand, comunitat... Interacció de veritat, vaja, no la de la pàl·lida alternativa que ens ofereix la TDT! A més, en la fase beta tenen a la seva programació a National Geographic i la Warner Bros, entre d'altres.

El sistema funciona sobre una arquitectura peer-to-peer. Com alguns diuen, potser haurem de dir adéu a la televisió tal com l'entenem avui? La veritat és que no ho sé, el que sí sé és que seguiré de prop el que fan els de Joost.

Per anar obrint boca, vegeu el primer spot de Joost.